RECOMANACIONS
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
- Mujeres, nuestra historia. Pròleg: Lucy Worsley. London: DK, 2019.
Dones: la nostra història, revisa les vides de les dones a través dels segles i els continents.
Analitza els papers que van exercir, sovint ignorats,
i presenta a les pioneres i transgressores que es van atrevir a ser diferents.
T'has
preguntat mai per què a penes apareixen dones en els llibres d'història? Què
feien en aquells dies? Des de les reines guerreres fins a la astronautes, des
del sufragi femení fins a la revolució sexual?
Aquí hi ha l'altra cara de la Història.
- VENEGAS, Lola. La Guerra más larga de la historia: 4.000 años de violencia contra las mujeres. Barcelona: Espasa, [2019]. (Es troba a la Biblioteca Virtual.)
Aquest llibre, entre el
reportatge periodístic i l'assaig divulgatiu, parla de crims d'honor,
d'avortaments clandestins, de rajades, de matrimonis infantils, dels càstigs a
les insubmises, de prostitució i tracta, de l'ablació femenina. I també
d'altres violències, més subtils, menys evidents: de sentències judicials, de
l'exclusió de les dones en la Història, de les vexacions en la publicitat i en
la pornografia, de la bretxa salarial o de la submissió santificada per costums
i religions... És la guerra més llarga de la Història. I encara no ha acabat.
- FALLARÀS, Cristina. Ahora contamos nosotras. #cuéntalo: una memoria colectiva de la violencia. Barcelona: Anagrama, 2019.
Fins fa res no existia un relat de la violència contra les dones.
No per reticència d'elles, sinó per imposició institucional i dels mitjans de
comunicació. El moviment #Explica-ho no només evidència aquests silencis, sinó
que crea una memòria col·lectiva de les agressions masclistes, narrades en
primera persona.
Per
què no hem conegut aquests testimonis abans?
Quins
són els mecanismes que l'han impedit?
Carme Chaparro desenvolupa una gran activitat en diferents mitjans escrits i en les xarxes socials, publicant gairebé diàriament articles i reflexions sobre els assumptes de l'actualitat que la interpel·len i que ens afecten a tots, i especialment a totes, en la seva defensa de la igualtat.
Ella
posa el focus en hàbits, costums i manies de la nostra societat, però també en
la nostra voluntat de realitzar-nos, solidàries i sense impostures. També reflexiona
sobre com fer front a les servituds de la vida moderna de les que tant ens
costa desentendre'ns: la dictadura de la imatge i la comptabilització de
calories i d'hores al gimnàs, la submissió a les xarxes cada dia i a totes
hores, el masclisme que no acaba de desistir, els reptes de l'amor i de la
sexualitat en temps de tinder...
Aquest llibre està dedicat a "totes les dones que
s'aixequen cansades, se'n van a dormir esgotades i, tot i així, no deixen de
treballar cada dia per construir un món millor ".
Varela relata que l'any que va complir els 40, es va adonar
que el primer que diuen les dones al saludar-se és que estan cansades. Com estàs?
"Bé, bé, cansada, però bé”, és la resposta més habitual" . Així
va néixer aquest llibre, per donar resposta a per què estem cansades les dones?
I Varela recorda que li va venir al cap un passatge recollit en l'autobiografia
de Rosa Parks ( La
meva vida) En el qual contestava als que van voler demostrar que no
era una lluitadora pels drets civils sinó que tan sols era "una costurera
cansada", una dona cansada. Parks va explicar que sí, era una dona
cansada, però, sobretot, "cansada (farta) de cedir". Aquest és el
doble significat del terme cansades que
recorre tot el llibre de Varela: cansades físicament per les dobles i triples
jornades, el mite de la bellesa, la medicalització i la patologització dels
processos naturals en la vida de les dones i fartes, molt fartes. (Altre
llibre: Cansadas de la nueva misoginia)
Biblioteca La Grua Montmeló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada