Joan Margarit Consarnau. Poeta i escriptor, també arquitecte consagrat. Nascut a Sanaüja (Segarra, Catalunya) el 1938. Mort el 16 de febrer de 2021 a Barcelona.
Va passar la seva infància, adolescència y primera joventut a Barcelona, Rubí, Figueres, Girona i Tenerife. Com a arquitecte de professió va ser catedràtic de Càlcul d’Estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
El fet de ser considerat un poeta consagrat entre els poetes més valorats per la crítica i els lectors i lectores ens permet gaudir dels seus escrits amb profunditat i consciència.
El poeta ens ha deixat, però ens quedarà sempre la seva obra devastadora, acollidora, emotiva i càlida alhora. Un poeta que ha sagnat i ens ha emocionat quan ha cantat i exaltat la realitat que ens envolta.
Sí, la seva poesia és cruel, a vegades, i amorosa quan toca; és un vent que acaricia i un nen que plora; és poesia tendra amb moltes maneres d’entrega; però, sobretot, ens diu que el poeta viu i viure per sempre en cada vers de la seva vasta obra poètica.
Endavant, gaudiu molt i molt de cada línia escrita pel mestre Joan Margarit: únic, gran i inoblidable. Recordeu que els dies es poden comptar, però mai la nostra capacitat d’amar.
ESTIMAR ÉS UN LLOC
Assegut en un tren miro el paisatgei de sobte, fugaç, passa una vinyaque és el llampec d’alguna veritat.Seria un error baixar del trenperquè llavors la vinya desapareixeria.Estimar és un lloc, i sempre hi ha una cosaque m’ho desvela: un terrat llunyà,aquella estrada buida d’un director d’orquestra,només amb una rosa, i els músics tocant sols.La teva cambra quan s’alçava el dia.Per descomptat, el cant d’aquells ocellsal cementiri, un matí de juny.Estimar és un lloc.Perdura al fons de tot: d’allí venim.I és el lloc on va quedant la vida.
Des d’on tornar a estimar (Col. Óssa Menor, Proa, Barcelona, 2015).
PREMIS I DISTINCIONS EN L’ÀMBIT DE LA LITERATURA CATALANA:§ Miquel de Palol (Fundació Prudenci Bertrana), 1981.
§ Vicent Andrés Estellés (Revista El Temps/Editorial 3i4/Fundació Ausiàs March), 1981.
§ Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), 1983.
§ Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia, 1983.
§ Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), 1985.
§ Premi Carles Riba de poesia, 1985.
§ Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia, 1988.
§ Premi Cadaqués a Quima Jaume (Ajuntament de Cadaqués), 2005.
§ Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia, 2006.
§ Premi Cavall Verd: Josep Maria Llompart, (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), 2008.
§ Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, 2008.
§ Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2015.
PREMIS I DISTINCIONS EN L’ÀMBIT DE LA LITERATURA CASTELLANA:
§ Premio de la Crítica de Poesía en catalán (Asociación Española de Críticos Literarios y la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), 1981.
§ Premio de la Crítica de Poesía en catalán (Asociación Española de Críticos Literarios y la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), 2007.
§ Premio Rosalía de Castro (Pen Club Gallego), 2008.
§ Premio Nacional de Poesía (Ministerio de Cultura), 2008.
§ A Mèxic, el Premio Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino, conjuntament amb el poeta mexicà José Emilio Pacheco, 2013.
§ A Xile, el Premio Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda (Consejo Nacional de la Cultura y las Artes), 2017.
§ Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (Patrimonio Nacional, Universidad de Salamanca), 2019.
§ Premio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes (Ministerio de Cultura), 2019.
OBRA POÈTICA EN CATALÀ
§ Els primers freds: Poesia 1975-1995. Col. Óssa Menor Sèrie Gran, Enciclopèdia Catalana, 2004.
§ La dona del navegant (La Magrana, Barcelona, 1987)
§ Estació de França (Hiperion, Madrid, 1999).
§ Joana (Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2002, 2008 ed. amb CD).
§ Càlcul d’estructures (Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2005).
§ Casa de Misericòrdia (Col. Óssa Menor, Proa, Barcelona 2007).
§ Misteriosament feliç (Col. Óssa Menor, Proa, Barcelona 2008).
§ No era lluny ni difícil (Col. Óssa Menor, Proa, Barcelona 2010).
§ Es perd el senyal (Col. Óssa Menor, Proa, Barcelona 2012).
§ Des d’on tornar a estimar (Col. Óssa Menor, Proa, Barcelona, 2015).
§ L’ombra de l’altre mar (poemes acompanyant pintures de Josep Maria Subirachs) (Nórdicalibros, 2016).
§ Un hivern fascinant (Col. Óssa Menor, Proa, Barcelona, 2017).
§ Tots els poemes (1975-2017) (890 pp., Edicions 62, Col·lecció La Butxaca, 2020).
ANTOLOGIES INDIVIDUALS I PROSA
§ Remolcadors entre la boira (poemes entorn la música). (Col. Veles i vents, L’Aixernador, 1995).
§ Antologia del Navegant (Maria de la Pau Cornadó, La Magrana, 1993).
§ Poesia amorosa completa (Edicions 62 Col. labutxaca, Barcelona 2010).
§ Barcelona amor final, edició trilingüe (versions castellana i catalana de l’autor i versió anglesa d’Anna Crowe). Col. Óssa Menor Sèrie Gran, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2007). Edició en català (Proa, La butxaca, 2015).
§ Noves cartes a un jove poeta (Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2009).
§ Poemes d’amor (Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2013).
§ Per tenir casa cal guanyar la guerra (memòria d’infància i primera joventut, Proa 2018).
§ Poètica (Construcció d’una Lírica), (Edicions 62, Editorial Empúries, 2020).
§ Sense el dolor no hauríem estimat (Antologia personal), (Raval Edicions, Proa, col. A tot vent, 2020).
Premi de Literatura en Llengua Castellana Miguel de Cervantes, 2019.
