Anna Maria Matute
"Qui no inventa no viu"
L'escriptora rep de mans dels Reis el Premi Cervantes, màxim guardó de les lletres hispanes.
Una de les veus més personals i aïllades de la literatura espanyola. Nascuda a Barcelona, va passar una joventut marcada per la Guerra Civil espanyola que es va reflectir en la seva primera obra literària, centrada en els "els nens sorpresos" que veien i, molt a pesar seu, havien d‘entendre els sense sentits que els envoltaven. Això el va portar a plantejar-se la guerra civil com un enfrontament caïnita / Abelito que es manifestarà en moltes de les seves obres amb característiques neorealistes com a Los Abel (1948), Festa al nord-oest (1953), Petit teatre (1954), Els fills morts ( 1958) o Els soldats ploren de nit (1964). En totes aquestes obres la mirada protagonista infantil o adolescent és el més destacat i marca un distanciament afectiu entre realitat i sentiment o enteniment. Són obres que s'inicien amb gran lirisme i poc a poc es submergeixen en un realisme exacerbat. Després de diversos anys de gran silenci narratiu, el 1984 va obtenir el Premi Nacional de Literatura Infantil amb l'obra Només un peu descalç. El 1996 va publicar Olvidado Rey Gudú, i va ser triada acadèmica de nombre de la Reial Acadèmia Espanyola.