Al dijous passat 26 de maig de 2011 ens vam trobar a la biblioteca “La Grua” de Montmeló per parlar en la tertúlia literària sobre Luigi Pirandello i la seva obra: El difunt Mattia Pascal i, aleshores, per acomiadar-nos fins al mes d’octubre que ens tornarem a retrobar per començar un nou cicle de la tertúlia literària.
Després d’un llarg debat vam arribar a la conclusió que Pirandello ens ofereix, a través de la seva narrativa, un joc paral•lel entre la realitat i l’absurd, entre el qui sóc i el qui he deixat de ser. La vida del seu protagonista Mattia Pascal apareix i desapareix com un fantasma que no sap fugir del seu castell.
En la seva veu l’escriptor critica la societat italiana de principi del segle XX que es desenvolupa baix l’influx d’una burgesia decadent a punt d’esclatar i es qüestiona satíricament el paper de l’església i el seu intel•lecte.
El debat sobre la novel•la ens va fer reflexionar sobre la identitat, l’autoestima, i la “sort” per guanyar diners que va tenir al seu protagonista (“sort” que a vegada es confós com sinònim de llibertat), i aleshores, utilitza Pirandello per plantejar un tema contradictori: entre el qui vull ser i qui sóc realment, després de guanyar una certa quantitat de diners. Un cop de sort ens pot canvia la vida, però mai sabem si serà per millorar o diferenciar l’actual.
La conductora de la tertúlia va expressar: “ un arbre cau al bosc i cap ho sent” La llibertat que volem és la que volem amb companyia, no com la de Mattia Pascal, fugint de tots i totes. Aquesta no és una solució, simplement un problema més, perquè quan ell decideix retornar es va adonar que el món havia evolucionat i que cap persona mort per tu. La realitat a vegada supera la ficció.
Per acomiadar-nos farem un trobada i demanarem propostes de lectures pel nou cicle de la tertúlia literària.
“Qui no somia no pot mirar els estels, perquè per cercar una estrella fugaç i demana un desig hem de somiar”
Elizabeth Baños Gallo- Biblioteca "La Grua" Montmeló