Luigi Pirandello (1867-1936) l’escriptor italià va realitzar estudis a Palerm, a Roma i a Bonn, es va doctorar i va començar a fer classes de literatura italiana a l'Institut superior de professorat de Roma fins a 1921. A partir de 1894 va escriure nombroses novel•les curtes, però la seva obra narrativa es consolida amb
El difunt Matías Pascal (1904),
El seu marit (1911) i U
n, ningú, cent mil (1926). Va rebre el premi Nobel de Literatura el 1934.
En la seva obra reflecteix indubtablement la profunda presa de consciència de la crisi de valors que s'havia obert a la societat i literatura burgeses del segle XIX. A més, Pirandello assenyala un dels moments més alts del decadentisme a nivell italià i europeu, llançant llum sobre l'absoluta relativitat de qualsevol acte i pensament de l'home, que cap dels criteris tradicionals pot ja discriminar com a veritable o fals, racional o irracional, normal o boig.
L'obra dramàtica de Pirandello desenvolupa la tesi de la impossibilitat d'arribar a un jo essencial en l'ésser humà, format per mil facetes diferents, que són observades per tots els altres que estan al seu voltant. D'aquesta manera tots els personatges de Pirandello estan perpètuament condemnats a una mútua incomprensió.
El difunt Matías Pascal
Matías Pascal arriba a Montecarlo, on guanya una gran suma de diners. Per una crònica de la premsa s'assabenta que un home que s'ha suïcidat ha estat pres per ell per error. Oficialment, doncs, Matías és mort, i s'aprofita d'això per escapar de la vida social i entabanar-se del seu passat...
Així es converteix en Adriano Meis i es dóna aviat que la veritable identitat d'una persona és la que li confereix l'estat civil i com a tal no existeix - no pot fer una denúncia, no pot casar-se -. Decideix, doncs simular ...
Ho deixem aquí...un llibre per llegir...interessant, actual, que reflecteix una de les cares més latent de la psicologia humana.
Us esperem demà a la tertúlia literària, l'última d'aquesta temporada.
Elizabeth Baños Gallo, Biblioteca “La Grua” Montmeló
