La paraula «màscara» té el seu origen en el masque francès o maschera en italià, probablement derivats del llatí (no clàssic) mascus, masca = «fantasma», i de l'àrab maskharah = «bufó», «home amb una màscara».
Les màscares han estat un medi per cobrir la necessitat d'espantar o meravellar els altres. A la Grècia antiga es feien servir als teatres. Entre els grecs i romans, les màscares eren una espècie de casc que cobria totalment el cap i, a més de les faccions de la cara, tenia cabell, orelles i barba havent estat els grecs els primers a usar-les en els seus teatres per tal que els actors puguin assemblar-se físicament al personatge que representaven.
Posteriorment, a l'Edat Mitjana hi va haver molta afició per les disfresses i màscares que s'usaven per representar els fantasmes de la mort, l'infern o els dimonis, i els cavallers les feien servir per combatre i no estar reconeguts. En el sentit religiós han estat present a l'hora de celebrar les bones collites, demanar fertilitat de les terres, etc.
Les primeres màscares es van fer d'escorça d'arbre, després van ser de cuir folrat de tela i finalment les feien d'ivori o de fusta per tal que tinguessin més consistència. Des del segle XVI al XVIII les dames van adoptar les màscares amb el nom d'antifaços per resguardar-se del sol.
A Àfrica, especialment centrats a l'oest d'Àfrica, les màscares sempre han tingut un paper important a les cerimònies tradicionals i les danses de teatre.
Actualment ha adquirit un sentit més lúdic, però es continuen utilitzant als teatres o fins i tot en rituals.
Biblioteca La Grua - Montmeló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada