Una poesia per sempre nostra [...]Dret en el vent, no et precipitis, dia, la llum, deixa'm encara estar no sabent res, mirar les inquietes palmeres, mirar, cega, el vent, el clar d'aquesta nit amb foc i pes d'estrelles girant dins meu.[...] Joan Vinyoli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada